He obert aquesta pàgina "Polsims d'antípodes" del bloc "polsimsdebloc" per explicar tot el que jo aprengui i/o descobreixi a partir del que ell m'expliqui, de com arriben aquí les seves notícies, fotos, missatges, recerques meves, comentaris, etc
Ho vaig voler fer quan va anar al Nepal i a la Índia, però només vaig recollir el material. Després ja no m'hi vaig veure en cor.
Ara posaré a prova allò que se m'ha resistit tant tantes vegades: la constància.
**********
Avui, 21 de setembre, a les quatre i 11 minuts de la tarda, arribada l'alberg a Auckland 33 hores després d'iniciar el vol de Barcelona.
Sobre Auckland: Ciutat a Nova Zelanda Auckland és una ciutat de l'illa del Nord de Nova Zelanda, la més gran del país pel que fa a població. Viquipèdia Informació meteorològica: 9 °C, vent de S a 21 km/h, 87% d'humitat Hora local: dimarts 2:05 Població: 1,377 milions (juny 2011) Veig que hi fa bastant més fred que aquí. Allà tot just comença la primavera. Ells van de cara el bon temps, aquí hem començat la tardor amb força calor, encara. La gorra de llana que s'ha endut i que li vaig fer l'hivern passat li farà servei.
**********
Dia 22 de setembre A Auckand hi ha una torre molt semblant a la que hi ha a Barcelona. Hi ha avingudes amples i es veu lluminós.Per tocar música al carrer es pot anar a demanar un permís. És una bona cosa mentre no es té altre manera per guanyar uns pistrims. El que passa és que plou sovint a l'inici de la primavera. I no m'estranya perquè el paisatge és tan verd. Per tocar caldrà estar prop d'un recer per no mullar-se.
**********
Dia 3 d'octubre de 2015
Deunidó de les coses que anem sabent gràcies a tots aquests mitjans de comunicació de que disposem; El WatsApp sobretot, el més ràpid i amb tants recursos (missatges, fotos i enllaços, sobretot). El correu electrònic, ja més clàssic però no menys eficient i amb avantatges menys invasives que l'anterior i per nosaltres (el Pere i jo), l'Skype, que ja hem usat un parell de vegades, però encara no hem aconseguit veure'ns la cara, només hem pogut parlar amb una nitidesa i proximitat com si estiguéssim asseguts davant d'ell.
Trobar feina en una ciutat no és fàcil, cal posar-s'hi i no defallir. D'això aquí ja sabem de què va. Allà tot és més car, el sou base també és més alt.
El dia que van començar a tocar seriosament ho van fer durant unes tres hores i van recollir diner suficient perquè el dia els sortís gratuït: menjar i dormir. Ho van passar bé i quan van recollir se'n van anar a dinar de gust.
Tot i ser un lloc avançat, no vol dir que hi hagi les mateixes coses que aquí. Pe r exemple un medicament homeopàtic receptat per un metge d'aquí, no es troba a les farmàcies d'allà.
Als albergs hi ha molta gent que arriba i marxa, un lloc per conèixer gent de tot arreu. Si ets músic i deleixes a la gent és una bona manera de que et coneguin més ràpid i que caiguis bé.
Fer-se el carnet de la biblioteca d'Auckland, on hi ha moltes aventatges, doncs els recursos informàtics que ofereixen van molt bé, és una bona cosa. Es pot fer un Skype des d'allà, tot i que haurà de parlar baixet :-) Llegir llibres en anglès és una bona activitat per aprendre millor la llengua. Com que hi ha bastants dies de pluja, el recurs d'anar a la biblioteca pot solucionar estones de temps lliure.
Sobre les classes d'anglès s'ha informat d'una escola però val 1000 € el curs. Li sembla que són massa diners i no està decidit a fer-ho. Ha de mirar més opcions.
Ha fet amistat amb uns londinencs que també estan com ells viatjant i treballant i amb els que han connectat molt bé. Diu que es fan un tip de riure. També amb algun italià i franceses (de Bretanya).
Els que porten l'alberg són argentins.
Ha fet una excursió d'un dia a un lloc molt bonic la illa volcànica de Rangitoto* i que ens ha enviat diverses fotos ( 1- 4 ) jo hi aporto la seva localització en el mapa i una imatge de google de la illa vista des d'Auckland (5 i 6) i una altra gràfic de Wikipedia (5.1)
5.1
* Rangitoto Island És la illa més jove d'aquest arxipèlag volcànic. Entre el segle XIII i XIV va sorgir al Golf d'Hauraki al costat de la illa de Motutapu . També és la més gran d'entre elles. S'està fent un treball important d'equilibri ecològic controlant les diferents plagues animals i vegetals que porten a la desertització i en conseqüència la desaparició d'espècies autòctones. Hi ha un organisme Departament of Conservation (instagram: docgovtnz ) que s'encarrega de dur a termes diversos projectes amb estaments i voluntariat per aconseguir aquest objectiu.
També es fa una explotació turística- suposo que no invasiva- per generar guanys i consciència a la població.
També ens ha comentat que el lloc on ha anat el Guim és molt bonic per les fotos que li ha enviat.
*****************************************************************************
Dia 27 d'octubre
Visitar el parc nacional de Tongariro, ha de ser una cosa extraordinària. Les vistes que mostren les imatges de google i les que he rebut al Whats App no ho desmenteixen. I aquesta de la xarxa també és ben ilustrativa: http://img.allw.mn/content/ travel/2013/04/6_tongariro- national-park.jpg
Llacs i Volcà, Rius amb grans cascades i muntanyes conformen un paisatge preciós. Una remullada a l'aigua del riu no deu ser la millor medecina per curar un refredat, o potser sí. De tota manera el que sí que és saludable és en aquest entorns màgics, conèixer noves amistats d'arreu del món, des d'argentins, a francesos i alemanys passant per algun italià. Un nen que té el do de reconèixer les melodies i reproduir els sons d'una forma quasi sobrenatural, també pot donar una llum, i sobretot un to molt bonics en un meravellós viatge per les antípodes.
En una web de viatges Els 10 millors llocs de Nova Zelanda han anomenat la visita a aquest parc com a cosa extraordinària de conèixer. Segur que és ben veritat!!
*****************************************************************************
Dia 27 d'octubre
Visitar el parc nacional de Tongariro, ha de ser una cosa extraordinària. Les vistes que mostren les imatges de google i les que he rebut al Whats App no ho desmenteixen. I aquesta de la xarxa també és ben ilustrativa: http://img.allw.mn/content/
Llacs i Volcà, Rius amb grans cascades i muntanyes conformen un paisatge preciós. Una remullada a l'aigua del riu no deu ser la millor medecina per curar un refredat, o potser sí. De tota manera el que sí que és saludable és en aquest entorns màgics, conèixer noves amistats d'arreu del món, des d'argentins, a francesos i alemanys passant per algun italià. Un nen que té el do de reconèixer les melodies i reproduir els sons d'una forma quasi sobrenatural, també pot donar una llum, i sobretot un to molt bonics en un meravellós viatge per les antípodes.
En una web de viatges Els 10 millors llocs de Nova Zelanda han anomenat la visita a aquest parc com a cosa extraordinària de conèixer. Segur que és ben veritat!!
2. Recorrer Mordor en el Tongariro Alpine Crossing
Catalogado como el “mejor trekking de un día de Nueva Zelanda”, el Tongariro Alpine Crossing es a la vez una maravilla a la vista y un reto a tu estado de forma. Durante 7 u 8 horas de caminata atravesarás zonas desoladas, cráteres de volcanes, lagos sulfurosos, fumarolas volcánicas e incluso acabarás la ruta cruzando bosques de pluviselva. Todo ello bajo la sombra del imponente “Monte del Destino” de Mordor. Para los más valientes la escalada a su cima es posible, pero recuerda tener bien vigilado el anillo. ¡Esta ruta es una delicia visual, no te la puedes perder!
Dia 31 d'octubre de 2015
Travessar el mar des de la illa Nord a la Sud, en el mapa, l'estret de Cook, sembla que es pugui fer nedant. Hi ha un ferry que triga més de tres hores en arribar, en la realitat.
Abans de fer la travessia, conèixer poc o molt la capital, Wellington, ha de valdre la pena. https://ca.wikipedia.org/wiki/Wellington
Del que he llegit m'ha cridat l'atenció: Que hi ha una moguda importantíssima amb els afaiers de borsa i un nombre de més de seixanta mil habitants treballen a CBD (Central Business District. És la primera capital on comença el nou dia del nostre planeta. Que té una mica menys del doble d'habitants que a Sabadell. Que la gent gran no arriba ni al 5% de la població. Que hi ha densitat de població i que no té gaire lloc per extendre's perquè per una banda hi ha el mar i per l'altra muntanyes. Que des de Wellingtong es veuen les muntanyes de Kaikura, el poble on està el Guim.
La nit de divendres a Kaikura hi ha hagut una Jam session en un pub irlandès. Hi han debutat alguns músics de "qualitée" com un parell de joves catalans, i algun altre d'americà i europeus. Ho han passat molt bé els que feien música i els que l'escoltaven.
Demà se'n van cap a la costa oest. Mireu què diu aquell enllaç que vaig penjar més amunt.
10. Conducir por la costa oeste de la isla sur
Mientras recorres Nueva Zelanda en tu campervan (la mejor manera de conocer el país) te fascinarán las carreteras, los escenarios, la soledad, el interminable verdor de sus montes salpicados de ovejas… Pero si alguna zona del país acumula los paisajes de carretera más impresionantes, esa es la costa oeste de la isla sur. La carretera, salpicada de montes y acantilados recortados contra el mar, es una maravilla. ¡Disfrútala y después de esto simplemente sueña con poder volver de nuevo algún día!
Así que ya lo sabes, alquila un coche o una auto caravana, reserva tus alojamientos y disfruta de Nueva Zelanda. ¡La Tierra Media te espera!
I aquí, en un complex turístic, hi pot haver un treball de temporada i seguir aprenent i guanyant-se la vida, que és important per seguir el viatge.
dia 29 de gener de 2016
S'ha acabat una etapa, des d'aquí tranquil·la, amb treball i lloc per viure estable. En un lloc d'atracció turística molt potent pels paisatges i clima. Lloc adequat per poder-nos comunicar amb Skype. Aquesta tranquil·litat ara se'ns acaba però a les antípodes continua l'aventura iniciada fa més de quatre mesos.
Ha de decidir cap on anar... a la illa Nord per assistir a un festival de música reagge el cap de setmana 7-8 gener (hi ha dos dies de viatge) o bé cap al sud, a Queenstown , on hi ha el seu amic i hi ha un concert d'un sol grup que pot estar bé. Aquesta opció és més a prop, 5 o 6 hores de ruta.
Està content d'haver fet amics, d'haver conegut tanta gent diversa. De que el saxo sigui un gran element d'integració als llocs on va.
A la Costa Oest entre uns paisatges quotidians excels, per poc que facis, ja hi fas molt passant uns mesos. I si hi has estat treballant sis dies la setmana, i has pogut gaudir dels paisatges de la zona i de tot el que t'ha oferit el lloc. Música, amics i esports aquàtics. És que ets afortunat i has aprofitat molt bé les circumstàncies.
Una posta de sol que va dient adéu i un cor que no vol acabar de marxar amb tanta màgia. Avui sembla ser que ha passat tota la bona sort junta per les mans i t'ha deixat colpit. Tot és efímer, passa i desapareix del davant, però dins el cor hi queda l'empremta.
dia 2 de febrer de 2016
Ha de decidir cap on anar... a la illa Nord per assistir a un festival de música reagge el cap de setmana 7-8 gener (hi ha dos dies de viatge) o bé cap al sud, a Queenstown , on hi ha el seu amic i hi ha un concert d'un sol grup que pot estar bé. Aquesta opció és més a prop, 5 o 6 hores de ruta.
Està content d'haver fet amics, d'haver conegut tanta gent diversa. De que el saxo sigui un gran element d'integració als llocs on va.
En la segona part de l'aventura, no tenim gaire informació ni gràfica ni auditiva ni escrita. Ja vas avisar-nos que aniries cap a la illa sud finalment i visitaries la zona dels fiords (A la part occidental de la illa sud) i que les comunicacions podrien ser difícils per no haver possibilitats de cobertura.
Vas anar amb dos amics italians el Rony i una noia, la Luna. Fent turisme és com un s'adona del nivell econòmic del país i el de la pròpia butxaca i si no està en sintonia, sobretot el de la butxaca, el cop de sabre pot ser contundent.
La tercera part del viatge la podem situar a la població de Queenstown, també a la illa sud, situada bastant al mig de la illa. Es tracta d'una població amb molt de moviment turístic. Molts joves turistes i molt treball en aquest sector. El Guim ja hi era i treballa en una cafeteria a les afores de la ciutat, té llogada una habitació en una família molt religiosa i sembla ser estricte pel que fa en les visites dels seus hostes.
El Rony ha trobat un lloc que segons el Guillem és bastant deficient de serveis. El Guillem busca una feina però ja és entrada la època d'estiueig i hi ha poques baixes. Al forn on treballa el Rony l'agafen de repartidor del pa, a les quatre del matí cal ser-hi per recollir el pa a la furgoneta i repartir-lo per tots els hotels, restaurants, bars , i demés establiments que en necessiten en quantitat. Fer-ho en tres hores és un repte, però amb un parell de dies ho aconsegueix. Com que nou hores de treball setmanal donen per poc segueix buscant treball. Els suïssos del forn el lloguen per més hores i entre treballar al forn i repartir el pa fa un bon gruix d'hores que fan que no sigui el treball més ideal.
A Nova Zelanda, no és poden fer bromes amb les infraccions i dormir en un parquing , dins el cotxe, és un delicte. Si t'hi trobes cal resoldre el tema el més aviat millor.
Un camping ha estat una bona solució, fins que el fred s'ha començat a sentir i ha trobat un lloc adequat en una casa del propietari del camping on viuen alguns dels seus treballadors i per una quantitat raonable pot tenir teulada com cal. La cosa ha canviat, elc companys i companyes són sudamericans i una barcelonina que fan un parèntesi al seu anglès quotidià i ja quasi idioma únic, des que va arribar a l'illa.
La vida ha seguit sent treballar moltes hores i els tres dies de repartiment de pa, més. El cap de setmana a tocar en jam session a llocs on s'agrupa gent jove com a l' Undergraund Jazz junt amb en Guim. Guitarra i saxo que fan apropar als joves assistents i agraeixen els acords amb aires mediterranis, flamencs, etc
Per sort aquests moments artístic i creatius valen molt la pena. Són la sal de tot plegat.
Vas anar amb dos amics italians el Rony i una noia, la Luna. Fent turisme és com un s'adona del nivell econòmic del país i el de la pròpia butxaca i si no està en sintonia, sobretot el de la butxaca, el cop de sabre pot ser contundent.
La tercera part del viatge la podem situar a la població de Queenstown, també a la illa sud, situada bastant al mig de la illa. Es tracta d'una població amb molt de moviment turístic. Molts joves turistes i molt treball en aquest sector. El Guim ja hi era i treballa en una cafeteria a les afores de la ciutat, té llogada una habitació en una família molt religiosa i sembla ser estricte pel que fa en les visites dels seus hostes.
El Rony ha trobat un lloc que segons el Guillem és bastant deficient de serveis. El Guillem busca una feina però ja és entrada la època d'estiueig i hi ha poques baixes. Al forn on treballa el Rony l'agafen de repartidor del pa, a les quatre del matí cal ser-hi per recollir el pa a la furgoneta i repartir-lo per tots els hotels, restaurants, bars , i demés establiments que en necessiten en quantitat. Fer-ho en tres hores és un repte, però amb un parell de dies ho aconsegueix. Com que nou hores de treball setmanal donen per poc segueix buscant treball. Els suïssos del forn el lloguen per més hores i entre treballar al forn i repartir el pa fa un bon gruix d'hores que fan que no sigui el treball més ideal.
A Nova Zelanda, no és poden fer bromes amb les infraccions i dormir en un parquing , dins el cotxe, és un delicte. Si t'hi trobes cal resoldre el tema el més aviat millor.
Un camping ha estat una bona solució, fins que el fred s'ha començat a sentir i ha trobat un lloc adequat en una casa del propietari del camping on viuen alguns dels seus treballadors i per una quantitat raonable pot tenir teulada com cal. La cosa ha canviat, elc companys i companyes són sudamericans i una barcelonina que fan un parèntesi al seu anglès quotidià i ja quasi idioma únic, des que va arribar a l'illa.
La vida ha seguit sent treballar moltes hores i els tres dies de repartiment de pa, més. El cap de setmana a tocar en jam session a llocs on s'agrupa gent jove com a l' Undergraund Jazz junt amb en Guim. Guitarra i saxo que fan apropar als joves assistents i agraeixen els acords amb aires mediterranis, flamencs, etc
Per sort aquests moments artístic i creatius valen molt la pena. Són la sal de tot plegat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada