Ja portem uns quants llibres llegits. Aquest que toca ara per a mi és un enigma ja que no vaig poder assistir a la sessió anterior i em vaig perdre la presentació.
He començat avui llegint la primera part del 1r dels quatre capítols.
He captat ja que els nois deuen ser els dos germans que moren d'un accident de tràfic als afores del seu poble. L'escriptor redacta en tercera persona però des de la visió d'un home d'uns seixanta anys que treballa en una oficina bancària i pel fet de no ser del poble es sent sempre foraster i, ara, observador a la vegada dels fets que transcorren el dia de l'enterrament dels dos nois. Són d'una casa del poble d'una família de tota la vida i tot el poble està commogut per l'.
Curiosament el capítol ha començat situant-se a la carretera N II on hi ha obres inacabables i la presència constant de prostitutes a la carretera, situades en el tram entre dos prostíbuls.
Comentari personal: Està escrit permetent l'agilitat de lectura. No m'agrada dir que és fàcil, perquè sembla que el desvirtuï, quan en realitat ho agraeixo molt.
El tema de les prostitutes si sóc sincera, no m'agrada. La mort dels dos nois tampoc, però entenc que és una manera d'iniciar una novel·la: començar per un esdeveniment que justifiqui totes les narracions successives.
L'acabo de començar. Encara no hi he creat cap vincle, tot i que espero no trigar a fer-ho.
dia 6 de febrer
Capítol II
El treballador del banc, l'Ernest, colpit per aquestes morts dels dos joves del poble on treballa, s'acosta amb el seu cotxe al lloc dels fets i reviu el que ell imagina que deuria haver passat. Hi va una vegada i hi torna a passar, quan presencia una cridòria a l'altra banda de la carretera entre una prostituta i un camioner. Després, en Miqui, el camioner, s'acosta allà on és ell i parlen de l'accident que hi ha hagut la nit anterior. També de la discussió que ha tingut amb la prostituta i de lo molt que li agrada. S'acosta un home del poble de més de vuitanta anys a veure el lloc de l'accident i tornen a comentar la desgràcia. En Miqui invita l'Ernest a dinar a un bar de més amunt i quan sap que és empleat de banc li fa ironia, també es burla d'ell quan li diu que no vol saber res d'anar amb prostitutes. En Miqui el vol forçar a que vagi amb ell aquesta mateixa tarda.
Comentari personal: He trobat un tros de text que m'ha portat molt a prop d'una vivència meva per allà l'any 1977, els inicis de l'estiu. Vaig tenir un accident de cotxe conduint jo. Anava amb la meva parella d'aquells anys. Ell dormia. Jo conduïa tranquil·la, però va començar a ploure i en haver-hi corbes a la carretera en direcció a Andorra prop de la localitat de Pons, vaig voler reduir la marxa per controlar millor el cotxe. El resultat és que van relliscar les rodes a causa de la pel·lícula lliscant de les primeres gotes sobre l'asfalt i la pols. El volant no va servir per a res. El cotxe va sortir de la carretera desbocat, abans però vam anar a parar a la banda del sentit contrari de la carretera i caiguérem uns metres avall damunt un camp llaurat, tou, pels dies que feia que plovisquejava, i que va salvar-nos la vida, segur! Totes aquelles dècimes de segon que vam viure entre que ja dones per acabada la vida, però el cos està en guàrdia i prement els pedals del cotxe amb tota la força com per salvar el que es pugui, i finalment veure que ni tu, ni l'altre esteu ferits, després d'un fort cop al terra, que hauria pogut ser mortal, es graven terriblement i queden fixats per sempre. El cotxe era nou, però l'impacte va fer tòrcer l'eix central, de tal manera que ens va costar molts diners. Però , i què? Havíem salvat tots dos la vida. Vam estar de sort. Però després d'allò, ja mai més res va ser el mateix. O al menys a mi em va semblar que totes les desventures que ens vingueren havia sigut per aquell accident.
Capítol III
L'Ernest diu que no hi anirà però hi va. Sembla ser que són dues dones joves que les troben en una torre d'una urbanització gairebé deserta i que els estan esperant.
El què s'hi desenvolupa no té res d'inesperat. L'autor descriu tota la corrua de pensaments contradictoris que van i venen en el cap de l'Ernest. Tot el que va succeint és per ell revulsiu i explicable, però sempre embolcallat amb prejudicis i tota mena de rebuigs que no arriben a fer-li prendre una direcció diferent que no sigui deixar-se portar. Imagina el que és el cervell de les persones, similar a una casa de pisos, on no hi ha comunicació entre els diferents estrats però sí finestres cap a l'exterior que mostren què hi ha dins. Ell sempre es veu al punt de mira de les seves filles i això el manté en una voluntat de voler mantenir-se íntegre, que decau i traeix amb una gran desolació i abatiment que el porta a unes visions quasi pantagruèliques quan se'n va cap a casa seva.
Comentari personal: Mai m'ha agradat llegir literatura eròtica escrita per homes. Al menys la que he llegit, que no és gaire. Em costa posar-me en el terreny de lo objectiu i prou. Crec que no he anat a parar a un llibre dels que em compri i encara menys que aconselli.
De tota manera, fent un intent de comentari literari, he de dir que té un estil que va més enllà de la narrativa. Entra dins el món desbocat dels pensaments i intenta escriure'l tal com flueix. Ho trobo com un repte difícil i ben aconseguit per l'autor.
L'EXTRATERRESTRE
El Miqui és el protagonista d'aquesta part. Ens presenta on viu i amb qui (el seu pare, un home gran i quasi dependent al qual té força abandonat).
La primera part amb el tema de l'escopeta, que porta al camió, amb totes les imaginacions que estan constantment al seu cap, he arribat a entendre que es carrega al seu pare, de veritat. Després he vist que no.
La visita a l' Isma, un noi més "normal" que ell, deixa veure que en Miqui és un noi amb unes cabòries i uns pensaments bastant limitats o fins i tot "una mica psicòpates" com li diu el mateix Isma.
Les seves imaginacions i els seus pensaments el porten a buscar la seducció de les noies que coneix o millor, que fa poc que coneix. Vol donar-lis una estona d'una satisfacció que ell pensa que els agradarà, com passejar dins una llanxa que ell ha de transportar. No ho aconsegueix. Cap noia no li té prou confiança per seguir-lo. La darrera que vol conquerir és la noia que ha quedat sense xicot després de l'accident a les afores de Vidreres, la Iona. Acaba que li envia un ham en un xat on ha pogut baixar-se fotos d' ella.
Comentari personal: De vegades es nota que no han sabut posar nom a un capítol o part d'una narració i s'ha decidit per un nom que ni sintetitza, ni explica, ni dona cap pista general del que hi ha escrit. Surt, sí, però com un comentari més del que hom explica. M'hi he trobat amb altres novel·les.
Aquest extraterrestre és el que ell amb les seves càbales, aquest cop mirant a l'ordinador obert en un xat que mai s'atura, creu que qui el posa en contínuu ús és un extraterrestre inspirat amb la claror que fa l'ordinador en una habitació de nit i a les fosques.
Pensava que era una altra història, però no. És la mateixa novel·la que segueix. En una altra novel·la ho hauria agraït, doncs admeto haver-me frustrat en descobrir que un llibre és un conjunt de narracions curtes, independents i que s'acaben ràpid. En aquest ha estat al revés. El tema no és atractiu. No et pots veure en cap personatge, et repèl el que pensa i el què diu i el que fa aquest noi, esbojarrat i sense gaire sentit ètic ni valor que el dignifiqui.
Dia 18 de febrer : Sessió de Taller de Lectura
El professor Antoni Dalmases ens ha fet un resum de la novel·la a la vegada que ha comentat els valors literaris que Toni Sala mostra en el seu treball.Les quatre parts del llibre com un tot aglutinant les quatre forces o elements de la terra : Aiga, Aire, Foc i Terra. La completa visió de la mort, des del punt de vista dels quatre personatges que s'expressen en cada un dels quatre capítols: Ernest, Miqui, Iona i Nil. La capacitat de fer una novel·la amb uns fets que passen en uns pocs dies. El bucle que fa l'argument sempre retornant a l'esdeveniment més rellevant: la mort per accident dels dos germans de vint i vint-i-dos anys de Can Bellvè.
Com que em faltava la lectura de la quarta part, he agraït aquest resum, per veure cap on anava la novel·la. La veritat és que no m'ha seduït a acabar-la de llegir. O potser sí. Que hem provoqui reflexions sobre mi, el meu entorn i les coses que penso, no és que em vingui molt de gust. Hi ha moments més adequats per unes coses que no ho són tant per d' altres.
La lectura de la 3a part, crec que és la més llegible. És la vivència de la parella d'un dels nois. Una noia molt normal, filla d'una masia benestant del poble, estudiant de veterinària il·lusionada amb les seves expectatives més immediates , anar a la Índia a les vacances amb el Jaume, el seu xicot que ara és mort, i acabar la carrera i viure amb ell, una mica més endavant.
Les seves reflexions, els seus pensaments de noia jove, bona persona, adaptada al seu medi , al seu temps, que es lleva un dia i tot ha canviat per ella a causa dels fets que li toca viure. Costa poc de sentir-se identificada amb aquest personatge. La seva riquesa de reaccions diguem-ne mentals i emocionals, és, dins de la pena, agradable de llegir.
Si em veig en cor de llegir la quarta part, ja en faré el resum i comentaris personals.
24 de febrer de 2016
Ahir, vaig acabar de llegir el llibre.
La quarta i darrera part
UNA GRAN PLANA ON TOT EREN FOC I DIMONIS
En Nil n'és el protagonista.
Nil, és un noi de vint-i-pocs anys, fill únic d'una família rural benestant de la mateixa zona que les altres dues famílies: la Bellver i la Bou. Les seves terres es toquen, d'aquí el drama del futur de les dels Bellver en perdre els fills i sense altres familiars a poder seguir treballant a la terra. Nil, com d'altres fills de pagesos, vol anar a estudiar fora de casa. Se'n va a Barcelona a estudiar Belles Arts, però no ho acaba i segueix fora de casa, enganyant als pares perquè el segueixin mantenint. No vol deixar la idea de dedicar-se a l'art, tot i que no troba (ni busca ) la forma de sortir-se'n.
Torna a casa seva i li arreclen un cobert a petició seva, per viure allà. Es dedica a filmar animals (insectes i algun altre més gran ) que crema i guarda les seves produccions filmades anomenant-les art. Els seus pares no en saben res. Té una relació distant fins que un dia el pare li demana que vagi a matar el gos d'un veí per donar-li una senyal amenaçadora si compra les terres del Bellver. Els veins són la família de la Iona. El gos es diu Seda. És una gosa que la Iona va recollir a la carretera, ferida. Li falta una pota. L'estima molt, tal com estima als altres gossos que han tingut al seu mas.
En lloc de matar la gossa, en Nil, se l'endu a casa seva, perquè vol fer alguna d'aquestes maquievèl·liques obres d'art.
La Iona ho descubreix i s'endú la gossa a casa seva, corrent desesperada.
El Miqui i el Nil, es coneixent casualment i i inicien una amistat estranya. En Miqui vol tornar a passar una estona amb les noies de la urbanització i potser aprofitar-se d'en Nil mirant de penjar a la xarxa els seus nefastos vídeos pensant que faria diners. Queden al vespre, just després que en Nil hagi vist com la Iona, desesperada ha descobert com en Nil tenia presa la seva gossa, Seda, i se l'enduia desesperada. A la vegada el seu pare, també s'assabenta dels fets i s'acaba la complicitat que havia sorgit entre pare i fill ran dels seus malèfics plans.
En un estat de doble frustració en Nil no vol anar a casa les noies amb el Miqui. El seu cap està ple d'idees destructives i pensa en cremar-ho tot. El cap li va a cent i en Miqui no pot convencer-lo per fer els plans que tenien.
Comentari personal.- En aquesta darrera part, l'autor s'ha centrat en Nil. Un noi molt mimat, fill d'un pare que tampoc és que tingués una ètica gaire exemplar .
És el foc en la seva versió destructora i aniquiladora. M'ha semblat irreal un personatge així. Potser perquè tinc una estimació cap els artistes que no triomfen, que en són tants... i amb aquesta faceta tan destructiva no recordo haver-ne conegut cap. No m'ha semblat creïble.
El llibre, seria per tornar-lo a llegir, però ara, poc a poc. És un llibre que et fa pensar molt amb la mort, i amb les passions dels humans. Només el pas de la Iona amb els seus pensaments té alguna cosa a veure amb els valors, la virtut, entesa com la innocència barrejada amb nobles sentiments. El futur i l'esperança, la terra, que només la mort arrenca del cor dels humans.
L'aconsellaria només a lectors amb molt nivell, que busquen coses noves en la lectura, més enllà d'una trama argumentada.
NOVA LECTURA : "El film" de Víctor Català
Inici 25 de febrer de 2016
Ha d'estar llegit pel dia 17 de març.
He calculat que hauria de llegir un pro-mig de 22 pàgines per dia. En té 412.
Diumenge 28 de febrer de 2016
M'he llegit les dues primeres parts. Ja he passat de la pàgina 100.
He de dir que m'és un plaer la lectura d'aquest llibre. L'Antoni ha fet les paus amb el grup de lectores convidant-nos a llegir aquesta novel·la. Espero que ho vegin com jo.
No vull fer resums perquè tampoc era l'objectiu d'aquesta pàgina, només passo a fer els comentaris i pensaments que m'han vingut de moment en la seva lectura:
Té un lèxic (el del seu temps: 1869-1966 i el del seu lloc L'Escala -L' Empordà), que és un goig de llegir, tot i que hi ha moltes paraules que em són desconegudes, el context o l'aproximació etimològica fan que no hagi de recórrer al diccionari cada vegada que trobo aquests mots, seguraments oblidats pel desús.
La manera que construeix les frases en boca o pensaments dels seus personatges em porta a temps molt passats, d'avis i d'àvies i lectures pròpies infantils com per exemple les de Josep Ma Folch i Torres. Quin encert! Gràcies Antoni Dalmases.
17 de març 2016
La Pilar, una amiga i lectora del taller de lectura m'ha passat aquest vídeo.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/tria33/recordant-caterina-albert/video/5578935/
Abans d'iniciar la següent lectura vull fer dos apunts:
1- Transcriure el text que algun equip o persona de l' Editorial ha publicat al darrer full del llibre.
2- A l'atzar, la bibliotecària ha obert el llibre i ha fet una fotocòpia a la primera pàgina que ha aparegut, era la pàgina 256- 257. Qualsevol pàgina hauria servit, perquè tot el llibre és farcit de riquesa lingüística del seu temps. Ho he volgut fer com a mostra del que transcric en el primer apunt.
1- "La nostra edició d'Un film (3.000 metres) reprodueix el text editat per Tomàs Tebé i publicat per Editorial Selecta el 1972 dins de les Obres completes de Víctor Català. Només n'hem esmenat algunes errades flagrants, detectades en l'acarament amb les dues edicions anteriors- la de 1926, a la Biblioteca literària de l'Editorial Catalana; i la primera de totes, per entregues, a la Revista Catalana, entre l'abril de 1918 i el juny de 1921 - que ha realitzat Blanca Llum Vidal a l'hora de corregir.lo.
És ben a cient que no hem sotmés l'obra als preceptes sintàctics i lèxics contemporanis. Als vicis de tota llei retroactiva, un tal "redreçament afegeix al de condemnar el lector a no sentir la veu d'un escriptor i d'una època. Tractant-se de Víctor Català, això hauria estat un crim filològic, tan rica és la mina verbal i tan peculiar l'expressió d'una artista que constitueix un cim de la literatura catalana, potser el més alt de la seva prosa. "
2.- He subratllat totes aquelles expressions i lèxic que m'ha semblat de la seva època, tot i que no em resulta gens estrany, com he explicat abans.
S'ha acabat el taller de lectura amb un acte conjunt amb els dos grups protagonitzat per en Roc Casagran, tal com es defineix ell, un professor de secundària que va de poeta.
Ha estat molt agradable, pels que ens agrada la poesia i més si com jo, coneixem al noi des de petit, i la seva família , i ens agrada el que escriu, diu i fa. Aquesta activitat anava precedida de la lectura per part de les participants del darrer llibre seu " Amor fora de mapa". (He de confessar que no l'he acabat, no per falta d'interès sinó perquè , gràcies a Déu, he tingut moltes activitats que m'han ocupat molt i sense voler-ho he descansat de lectura. Però també he de dir que m'emporto aquest llibre a tot arreu per si tingués una petita estona i me'l llegeixo. Sé que m'agradarà molt.
La Marta Bellvehí és la dissenyadora de la portada. Vaig tenir l'honor de conèixer-la en el taller d'escriptura en el qual ella també hi va participar. És una persona que transmet alegria i colors. Té un bloc amb els seus dissenys -molt bonics!!!-L'aconsello sense consideracions ni preventives. Llegiu-lo.
El dia 7 de juny he rebut el correu de la coordinadora del taller que ha enviat aquest llistat de lectures per l'estiu. He tingut una gran il·lusió. Ja torno a tenir ganes de llegir i si pot ser, comentar la lectura.
7 d'agost de 2016
He acabat el llibre de la Noia del Tren de Paula Hawkins Ed. Planeta 1a edició juny 2015 (en castellà).
No està en la llista de les lectures recomenades a l'estiu, però el tenia pendent del taller de lectura, ja que s'havia proposat pel professor.
És un bon llibre, està ben escrit i et manté l'interès fins al final. Darrerament tenia la impressió que hi ha novel·les que els farceixen una mica perquè facin més pes de novel·la i aquest, tot i ser bastant extens 491 pàgina), no m'ho ha semblat gens.
El tema de l'alcohol i l'embriaguesa semblen els autèntics protagonistes. Qui no coneix gaire els seus perversos efectes (com jo mateixa), llegint aquest llibre s'hi aproximarà.
La solidaritat femenina quasi al final de la novel·la, m'ha agradat. La confusió en les expectatives que et vas fent en anar avançant la lectura, també. Una altra cosa que m'agrada en llegir, és sentir-se transportat al lloc geogràfic (proximitat de Londres, en aquest cas) on passen els fets.
He de confessar que al principi confonia la Megan i la Rachel i em vaig fer una mica d'embolic fins que no vaig resoldre l'entrellat. No parava prou atenció en el títol dels capítols. Després ja va ser oli en un llum.
L'aconsello per llegir, si de moment no hi ha un llibre més interessant al davant. Enganxa i es llegeix bé.
9 d'agost de 2016
A la biblioteca de Moià només he trobat el llibre de Víctor del Arbol Abans de gairebé tot. N'he llegit una part i no m'acabat d'agradar. L'he retornat dissabte 13, a la biblioteca i a la llibreria del poble m'he comprat L'amiga genial d'Elena Ferrante. Gent que tinc adherida al faceboock que em mereixen respecte en les seves preferències literàries el lloaven. Com que estava a la llista... doncs cap al sac!
16 d'agost de 2016
Ja porto 60 pàgines llegides de l'amiga genial i m'agrada molt.
El dia 21 d'agost de 2016 he acabat de llegir el llibre de" L'amiga genial" d'Elena Ferrante, una escriptora italiana que m'ha agradat molt. Des de la primera pàgina.
M'ha transportat al món de la meva infància, salvant les diferències d'edat, de país i per tant, de cultura, i alguna altra circumstància (família, ciutat, etc).
Que ben explicades les sensacions i percepcions, dels sentiments, dels nous coneixements i descobertes!
Amb quina versemblança descriu els diferents personatges, tant nens com adults!
M'han quedat ganes de seguir llegint els altres llibres de la trilogia (o tetralogia).
No podia haver triat millor llibre per l'estiu.
En un altre missatge explicaré més concretament de què va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada